JA TENIM TEMA: LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL (EL QUE ES REAL I EL QUE NO)
ESCALETA NARRATIVA CONJUNTA:
1. LA BROMA
Laia sent una certa enveja de Clara. No és odi; és aquella sensació de pensar que l'altra sempre és més guapa, més popular, més segura.
Un dia, després d'un conflicte petit entre elles, Laia té una idea.
Amb una aplicació d'IA crea una fotografia falsa de Clara nua. És prou realista perquè, a primera vista, sembli autèntica.
Laia l'envia només a una amiga, rient.
—És brutal. Mira-li la cara.
L'amiga es queda sorpresa.
—Això és real?
Laia riu.
—Que no! Ho he fet amb IA.
Però l'amiga envia la fotografia a un altre grup.
La imatge apareix en un mòbil.
Després en un altre.
I en un altre.
2. VIRAL
L'endemà, Clara entra a l'institut.
Les converses s'aturen.
Alguns alumnes la miren.
Dos nois riuen mentre miren un mòbil.
Una noia li pregunta:
—Clara... de debò ets tu?
Clara no entén res.
Fins que veu la fotografia.
Es queda completament paralitzada.
Comença a negar-ho.
—No! No soc jo.
Algunes persones que fins i tot són amigues de Clara comencen a distanciar-se.
Una amiga li diu:
—Ho sento, però... jo no vull estar ficada en això.
Clara arriba a casa i tanca la porta de l'habitació.
El mòbil no para de vibrar.
Notificació.
Notificació.
Notificació.
Finalment apaga el mòbil.
La psique d'ella distorsionada.
3. NO DESAPAREIX
A classe li falta l'aire. Demana de sortir. Fa molt mala cara.
Al passadís creu que tothom parla d'ella.
Al lavabo es mira al mirall.
Respira ràpid.
Intenta tranquil·litzar-se.
Però el mòbil torna a vibrar.
Un company ha tornat a enviar la fotografia.
Algú ha escrit:
“Mireu què m'han passat 😂”
Clara trenca a plorar.
Mentrestant, Laia comença a entendre que ha creat alguna cosa que ja no controla.
Intenta demanar que l'esborrin.
Però sempre apareix una nova còpia.
Un company li diu:
—Ja l'han enviat a gent d'un altre institut.
Laia mira la pantalla.
Per primera vegada entén una cosa: ja no pot desfer-ho.
4. LA VERITAT
El professor Marc detecta que Clara no està bé.
Un dia la troba sola al passadís després d'un atac d'angoixa.
Finalment, Clara li ensenya la imatge.
El professor entén què ha passat.
L'institut intervé.
Laia confesa.
El professor parla amb ella.
—Per què ho vas fer?
Laia comença a plorar.
—Només era una broma.
—I ara?
Laia no respon.
Finalment es troba amb Clara.
Laia intenta disculpar-se.
—Jo no volia això. Només estava enfadada amb tu. Pensava que ho veurien quatre persones i ja està.
Clara la mira.
Silenci.
—Però ho vas fer tu?
—Sí.
—I jo ho estic pagant cada dia.
Laia plora.
—Ho sento. Jo no volia tot això!
Clara respon:
—Jo també voldria que no hagués passat.
5. EL QUE QUEDA
A classe entra Marc, el professor.
Treu el mobil i l'ensenya a l'aula.
— Algu sap que passa quan esborrem una fotografia?
Un alumne respon:
— Que s'esborra. (riu)
El professor mira la classe.
— Segur?
Silenci.
Tall a negre.
Sentim una notificació de WhatsApp.
PLIM.
Apareix una frase:
“A Internet, esborrar una imatge no vol dir que desaparegui.”
“Abans de compartir res, pensa què pot pot provocar.”
FI.
-------------------------------------------------
2. VIRAL
ESCENA 1- INSTITUT- INTERIOR / DIA
El dia següent, Clara entra a l'institut , sense saber que li està per pasar. Inicialment entra alegre i sense saber que la gent està parlant de ella
Totes les converses del passadís s'aturen abruptament .
Alguns dels alumnes la miren, uns altres no s'atreveixen .
Dos nois que estan casualment en el passadís riuen mentre miren un mòbil amb aparentment alguna imatge dins.
Una noia li pregunta:
AMIGA: “de debò ets tu la de la imatge?
X: “Quina imatge?”
Clara no entén res.
Fins que despres de una estona mirant-se, li ensenyant la fotografia.
Es queda completament paralitzada de la por , fastic i una mica de vergonya.
Comença a negar-ho desesperadament.
X: “No! No sóc jo !!!”
Algunes persones que fins i tot són amigues i companyes de Clara comencen a distanciar , amb una cara de disgust i rebuig.
Una amiga li diu apenada:
AMIGA: “Ho sento Clara, però... jo no vull estar ficada en això, perdona’m per adeu.” (s'allunya lentament)
ESCENA 2- ENTRADA CASA -INTERIOR-DIA
Clara arriba a casa.
Deixa la mochila a el rebedor.
CLARA: “Hola, vaig a l’habitació…”
(cridant a fora de camp)
ESCENA 3-HABITACIÓ-INTERIOR-DIA
Arriba a la habitació.
Tanca la porta de l'habitació.
S’estira al llit. Plora.
El mòbil no para de vibrar.
Notificació.
Notificació.
Notificació.
Finalment apaga el mòbil.
La psique d'ella distorsionada. FALTA DESENVOLUPAR!! Quines imatges li venen al cap???
Li ve l’imatge de la seva amiga ensenyant-li la foto i dels seus companys i companyes allunyant-se.
PART 3
SCENA?-CLASSE-INTERIOR-DÍA
(Pantalla negre i sona el timbre de canvi de classe)
Mia esta distreta a classe amb cara cansada, comença a moure molt ràpid el bolígraf. S’aïlla el soroll de la classe que s’escolta de fons i s’escolta molt fort el bolígraf.
Profesor: Mia, ho entens?
Mia: Què?
Diu distreta.
Profesor: Que si entens el que estic explicant.
Mia: Perdò,no t’estava escoltant.
Silenci. Tota la classe mira a Mia.
Profesor: Estas bé?
Mia: No,puc sortir si us plau?
Profesor: Sisi surt.
Mia surt ràpid de la classe, la càmera enfoca com surt per la porta. Ja al passadís, Mia es recolza a la paret, pasa un grup de noies i es riuen,ella es tapa la cara. Despres d’uns segons, comença a caminar ràpid cap al lavabo. Es mira al mirall, respira ràpid, intenta tranquilitzar-se però el mòbil no para de vibrar. El mira i veu missatges de un grup on no esparava que arribe sla foto. Trenca a plorar.S’obre la porta, entra la Noa.
Noa: Mia… (l’abraça)
Mia: Perque a mi? Ara tothom ha vist la foto, i no soc jo…
Noa: No ho se tia, no ho se.
Mia: Esque no m’ho puc creure, en quin moment ha pasat això
Mia: Noa si tu sapiguesis qui la ha fet m’ho dirias no?
Noa: Mia…
Mia: Saps qui la fet?
(La Noa sap qui ho ha fet, posa cara de indecisa, però decideix no dir res)
Mia: Si ho saps no?
( Just sona el timbre, la música del pati)
Noa: Ens en hem d’anar,qualsevol cosa em busques,ens veiem a la sortdia.
Mia:D’acord
(Noa espera a que la Mia se’n vagi, treu el mòbil i escriu a la Laia)
-NOA-”Laia has d’ esborrar la foto ja, això s’està anant de les mans.”
-LAIA-Ja no puc, està per tot a reu, pensaba que això no faria tant de mal”
-NOA-Doncs has de dir que has sigut tú, si no ho fare jo.
(Apaga el mòbil i s’envà a classe)
ESCENA X - CLASSE - INTERIOR - DIA
Professor acaba la classe.
PROFESSOR: “I la sustantiva per passar-la a passiva heu de…·
Sona el timbre.
La MIA s’aixeca i el professor s’hi acosta.
PROFESSOR: “Espera’t un moment Mia.”
MIA: “Per què? Què passa?”
PROFESSOR: Vull parlar amb tu un moment”
El profesor tanca la porta.
PROFESSOR: Estàs bé? Est veig rara ultimament
(intrigat)
MIA: EStic bé… Les notes…
(No li mira, s’aguanta les llàgrimes)
PROFESSOR: Segura?
MIA: Que si..
(ho diu mentre se intenta anar)
Va cap a la porta amb la intenció d’anar-se.
Arriba a la porta, suspira.
MIA: En realitat… no són les notes…
(li costa parla)
PROFESSOR: Vine, parlem tranquilament.
MIA s’apropa i és senta a la cadira, i al professor a l'extrem de la cadira.
MIA: Esque, emmmm, dona igual…
S’aixeca, i va cap a la porta
PROFESSOR: ÉS la foto vritat?
MIA d’espatxes, es posa a plorar.
ESCENA X - PASSADÍS- INTERIOR - DIA
Surten de la classe.
PROFESSOR: Gràcies per contar-m'ho
MIA: Gràcies a tu per escoltarme
(s'eixugà les llàgrimes)
PROFESSOR s’en va.
MIA li para.
MIA: Una pregunta, com ho sabies?
PROFESSOR: Els alumnes ens veieu com
mobles però tenen orelles
Els dos es riuen.
ESCENA X - PASSADÍS- INTERIOR - DIA
Camara darrere del professor, mentres que camina a l’aula de professors.
ESCENA X - AULA DE PROFESSORS- INTERIOR - DIA
Professor entre a la clase.
PROFESSOR: He parlat amb la Mia.
ESCENA X - DESPATX - INTERIOR - DIA
PROFESSOR, corregint exàmens.
LAIA pica la porta.
Professor: Entra…
PROFESSOR s’aixeca rapid.
PROFESSOR: Hola Laia, Que necessites? Seu.
LAIA és seu.
PROFESSORS: No entens alguna cosa del examen de demà?
LAIA: No, no… és d’un altre tema.
(no li surten les paraules, esta nerviosa)
PROFESSOR: En que t’ajudo?
LAIA: Hem… Un tema una mica privat…
( s’aixeca i tanca a la porta)
T’ha arribat una foto d’una noia…
PROFESSOR: Sí, sí… A que vols arribar
MIA: Donc…
(Juga amb un boli i al seu cabell)
(ÉS possa a plora)
Ho sento! No volia arribar fins aquí!
PROFESSOR: Has estat tu? no m’ho esperaba…
LAIA: Era només una broma!Ho juro! JO no pensaba que…
PROFESSOR: No pensaves que que?
LAIA:HO sento de veritat.
PROFESSOR: A Vegades fem coses sense pensar en les conseqüències…
ESCENA X - HABITACIÓ LAIA- INTERIOR- NIT
Laia agafa el móvil.
Envia un missatge:
LAIA: Hola Mia, vull parlar amb tu, pots demà al parc, quina hora et va bé?
MIA: A les 4 et va bé??
LAIA: Si, ens veiem demà!
MIA: Fins demà!
ESCENA X - PARC- EXTERIOR- DIA
Camara segueix d’esquenes a Mia.
Es veu el parc.
Mia veu a Laia.
MIA: Laia! he! estic aquí
(Li saluda i corre fins arribar al banc)
Mia li intenta dona una abraçada.
Laia no li torna la abraçada.
MIA: Tot bé?
LAIA: Haig de parlar amb tu, però no sé com dir-ho
(No li mira a la cara, li costa parlar)
MIA: M'ha estàs preocupant, que et passa?
Silenci durant uns segons.
MIA: Tia m’ho pots explicar, que et preocupa?
LAIA: T'ho diré, però amb una condició
(Fan contacta visual)
MIA: Quina condició?
LAIA: No t’enfadis.
MIA: D’acord, no m’enfadare
LAIA: Jura-ho!
( insisteix)
MIA: T’ho juro…
Silencia de 10 segons.
Laia casi no pot parlar.
LAIA: La, la foto…
MIA: Quina foto?
(preocupada)
LAIA: Aquella foto.
MIA: Com t'ha arribat?
LAIA: No, no m’ha arribat…
MIA: Com que no t’ha arribat? Laia no t’entenc!
Pausa.
LAIA: La... la he creat jo.
Pausa.
Soroll de pip.
Camara molt a prop de Mia.
Camara borrosa.
Ulls amb llàgrimes.
Laia de fons disculpan-se.
Laia agafa a la Mia per les espatlles.
La “desperta”.
LAIA: De veritat, que ho sento!
Mia empenya a Laia i se'n va.
Laia plora.
4. LA VERITAT
El professor Marc detecta que Clara no està bé.
Un dia la troba sola al passadís després d'un atac d'angoixa.
Finalment, Clara li ensenya la imatge.
El professor entén què ha passat.
L'institut intervé.
Finalment es troba amb Clara.
Laia intenta disculpar-se.
—Jo no volia això. Només estava enfadada amb tu. Pensava que ho veurien quatre persones i ja està.
Clara la mira.
Silenci.
—Però ho vas fer tu?
—Sí.
—I jo ho estic pagant cada dia.
Laia plora.
—Ho sento. Jo no volia tot això!
Clara respon:
—Jo també voldria que no hagués passat.
------------------------------------------------
REPARTIMENT:
LAURA:
LAIA:
AMICS I AMIGUES INSTI:
PROFESSOR: Carlos Uceda
------------------------------------------------
PLA DE RODATGE:
BLOC 1:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 2:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 3:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 4:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 5:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 6:
Escenes:
Personatges:
Material:
BLOC 7:
Escenes:
Personatges:
Material:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada