CRISÀLIDE


----------------------------------------------------------------------------------------------

ELECCIÓ DEL TEMA:

Després d'unes primeres sessions explicant les tipologies de plans, d'angles i veient les bases d'una estructura narrativa avui ja hem arrancat amb la pluja d'idees.

- Acompanyament de la malaltia. 
- Superació personal
- La mort i el dol (dolor)
- Accident (gir argumental)
- Cant a la vida
- Germans
- Tipologies d'amors
- No acceptació de la pareja per motius de racisme
- Oci
- Juventut perduda per una malaltia - Fugida
- Noves masculinitats / Els homes també plorem


D'entre les idees que han sortit sembla que les més valorades són:

1- La parella que no es acceptada per motius de racisme. Treballant la dicotomia entre el discurs que pensem i el que realment sentim.

2- Les noves masculinitats o els homes també plorem.

3- El grup d'amics en el que un d'ells està malalt i com afronten el grup aquesta situació. La superació personal.


--------------------------------------------------------

EL DOL I LA MORT






Ens estimem les coses perquè les sentim part de nosaltres.
"Tal vez no sea la más bonita pero es la mía... la encuentro bonita, porque es la mía."

Com ens sentim i com necessitem dels altres: EL DOLOR.
"Ojalá hubiera vuelto enseguida porque yo lo pasé muy mal"

Com perguntem el per què a algú que ja no hi és? No li podem demandar responsabilitats.
"Cuando somos violentos se nos castiga, pero a Martin Lafortune no la podemos castigar porque está muerta."



Per què monta els primers plans?


Sembla ser que el tema escollit finalment és el de la malaltia.
Després de debatre a l'aula i elaborar per grups de treball què volem dir sobre aquest tema les idees que giraràn entorn la temàtica són:

- AMISTAT (repetit en 3 dels 4 grups de treball)

- La gestió de la informació (és millor conèixer?)
El malalt expressa el dolor, l'angoixa i les ganes de viure.

- Posta de sol (repetit en 3 dels 4 grups de treball) - Metàfora 
d'alguna cosa que s'acaba. Moment d'introspecció.

- Platja o moments de diversió. Poden ser records en flash-back (repetit en 3 dels 4 grups de treball)

- Preguntar-se el per què d'una situació, sensació d'injusticia. DOLOR!!

- Les preguntes que es fa un mateix i les que exposa a la resta. Vivencia personal i vivencia grupal - Problemes i procesos de la comunicació. Primers plans dels individus i plans generals del grup.

- Veu en off (conversa interior)

- Aprendre de les experiències negatives, superació i creixement personal

- Estructura narrativa en Flash-backs - Dante: "No hay mayor dolor que recordar los tiempos felices desde la miseria".
Sembla que aquesta estructura ens permet colocar-nos en el moment posterior i anterior a la mort.

---------------------------------------------------------

COMENCEM EL GUIÓ



L'estat de crisàlide és el penúltim estat de la metamorfosi dels lepidòpters (inclou papallones i arnes) entre els estats de larva i d'adult.


Estructura del curtmetratge: Història narrada en Flash-backs a través de la lectura d'una carta que ha escrit la persona malalta o d'una redacció que fa un amic o amiga.

Avui ens hem preguntat perquè ens costa parlar d'això?
Respostes que han sortit:  
1- Per respecte a la gent que ho ha passat malament amb aquest tema. 2- Per falta de costum. 3 - S'ha comentat la importancia de parlar-ne encara que sovint faci mal.
4- A petició d'una companya el curt no parlarà d'enfermetats neurodegeneratives i hem parlat de que hi ha moments per tot, per parlar de les coses però també per no fer-ho.

També alguns alumnes han expressat la por a la mort.
Hem parlat de la seva inebitabilitat. "Potser és l'únic cert en el mar d'incertessa que és la vida."

A petició de la majoria, s'ha decidit que el final serà tancat i no obert com s'havia proposat en la passada sessió.

També s'ha parlat del vincle. De com estimem les coses perquè ens les sentim nostres o part important de nosaltres.

I per últim s'ha reflexionar sobre el sentit, la manca d'un per què (dels motius, de les explicacions) i a qui llençem les preguntes i les responsabilitats quan no ho podem fer a qui ja no hi és.
Respostes: 1- A un mateix. 2- A qui t'acompnaya.   

------------------------------------------------------------

CONCEPTES CLAU!

IDENTITAT
Quan mor algú que estimem molt, una part de nosaltres també mor en referència a coses que compartíem amb aquesta persona....
"L'estimo perque es el meu amic. Em pertany. (Configura la meva identitat) Relament quan mor algú plorem per ell o per nosaltres?
Quan va arribar, al principi no em queia bé però..."
La identificacio entre pars. El mirall. Podria haver sigut jo o tu.


COMUNICACIÓ (JO I LA RESTA)
Noi de classe: Perquè parles de...? No tens cap dret!
Noia: Tothom té dret a parlar lliurement si vol fer-ho.
Vivim d'esquenes a la mort. Obviant-la, sense parlar-ne, com si no existis.
Perquè no parlem d'això si tots en algun moment o altre haurem de viure-ho?
Em costa molt parlar d'això però vull fer-ho, necessito fer-ho.
Estic farta del silenci, sé que hi ha una part de tot això, d'aquest camí que haig de fer sola però també hi ha una altra part que podem compartir, en que ens podem fer costat i cuidar-nos els uns als altres. 

CULPA
Sentiments de culpa: coses que no he fet bé i ara no puc reparar: estar més a prop, escoltar més, estar més pendent de les necessitats, haver dedicat més temps, coses pendents que m'hagués agradat dir...

RECORD
Com recordem a la persona, com ens la fem present: fotos, vídeos, records molt vius...aquí val la pena fer present coses boniques dins el procés de malaltia i mort: converses interessants, com ens vam acomiadar, com sortia el millor de nosaltres mateixos, com ens vam sentir acompanyats i per qui, com els pares ens van agraïr que li féssim costat en aquells moments tant durs...

DOLOR
"Ja no hi ets, i sé que no tornaràs.
Mai més és molt temps."
Em fa mal, molt mal!


SENSE SENTIT - SENSE JUSTICIA

INEBITABLE

No té sentit, no hi ha un perquè! 
No té res a veure amb la justicia.
La mort em fa molta por. (Carlota).  Deixes de sentir, de parlar, de veure, no ser més aquí. 
Suposo que em fa por perquè m'estimo a mi mateixa, perquè m'agrada viure i ser el que sóc i em nego a perdre-ho.
Però alhora entenc que és inebitable, per tothom.
 Que és així i no ho podem canviar. Tant si m'agrada com si no. Això em fa estar més tranquila.


APRENENTATGE (just anterior al final)
El que està en dol és un supervivent,  ha d'aprendre a viure sense la persona i això costa molt.
Estic contenta de ser aquí. D'estar viva, aquí, ara. Amb vosaltres.
I tot això m'ha servit per veure que petites eren algunes preocupacions que tenia. 
Que el realment important és ser feliç i disfrutar el temps que som aquí. 
Per tant visquem intensament, riem, estimem, passem-nos-ho bé. M'he promés a mi mateixa viure el més feliç que sapiga.
I alguns em diuen que el temps cura les ferides però jo crec que hi ha ferides que deixen cicatriu, que has d'prendre a conviure-hi, que formen part del que ets per la resta de la teva vida.

En certa manera encara ets viu, dins meu. El que em compartit, el que m'has ensenyat, el teu record.
Tot això és ben viu. Aquí (senyalant el cor)

En el fons el que m'has ensenyat és a viure, a estimar la vida, a celebrar la vida.

FINAL - AFRONTAR EL PRESENT (LA REALITAT)
Si quedem de tant en tant per anar a veure-la (si està ubicada en un lloc: cementiri, lloc de la muntanya, lloc del mar....)

-------------------------------------------------------

GUIÓ

CRISÀLIDE

SEQÜÈNCIA 1 - INSTITUT - INT. / DIA

Primers plans dels 8 amics a l'aula.


ONA: (en off): 
(Tranquil·la, amb pauses llargues)
"Tinc por! 
La mort em fa molta por.
Deixar de sentir. 
De parlar.
De veure-hi.
....
Deixar de ser.
...
Mai més.
...
Tot ha canviat.
Jo he canviat."





Pla buit. Apareix el títol: CRISÀLIDE

SEQÜÈNCIA 2 - AULA - INT. / DIA


Pla general. L'ONA llegeix una redacció. 
A classe els companys i la professora l'escolten.








ONA: Suposo que la mort em fa por perquè 
m'estimo a mi mateixa, perquè 
m'agrada viure i ser el que sóc. 
M'aferro a la vida i em nego a deixar d'existir.
...
Abans no tenia aquesta por.
Quan ets petit no hi penses en la mort. No existeix. 
Suposo que, quan et fas gran, comences a ser-ne conscient.
...
El Pau era el meu amic. El meu millor amic."

ANGEL: "Ona! No tens cap dret a parlar del Pau! 
Tots érem amics seus. (mira al voltant)"

ONA: "Com pots dir que no tinc dret a parlar del Pau!?
No vas venir ni un sol dia a veure'l a l'hospital!!
Tu m'has de dir que no tinc dret??!!

PROFESSORA: "Nois, nois! Va, siusplau.
 Àngel! Vaig demanar una redacció de tema lliure i això és el que ha fet l'Ona. Qualsevol persona, si vol parlar lliurement, del que sent, pot fer-ho. 
Segueix, Ona, si us plau."

ONA: "(Pausa) Sí...
Ara ja no hi ets. I sé que no tornaràs.
...
Encara recordo aquells dissabtes a la platja.
A la nostra platja. (somriu)
...
Recordo que al principi del tot no em queies massa bé.
Però amb el temps ens vam anar fent amics.
Suposo que estimem les coses quan ens les fem nostres,
quan passen a formar part de nosaltres. 
I el Pau era una part molt gran de mi.
(Pausa)

SEQÜÈNCIA 3 - PLATJA - EXT. / DIA
(VINCLE)


Els amics es banyen a la platja.
El Pau pren el sol i l'ONA arriba de l'aigua i escorre els cavells plens d'aigua sobre la esquena del Pau.

PAU: "Aaaahh! Què fas?! Està gelada!"

ONA: "Que va! Està boníssima! 
Va Pau, no vens a banyar-te?"

PAU: "No, no em trobo massa bé."

ONA: "Vaaaaa!"
(somriu i li llença aigua amb els dits)


L'ONA l'ajuda a aixecar-se i van els dos van a l'aigua.
Ells puja a cavallet fins l'aigua i es llençen.
Juguen a esquitxar-se, a enfonsar-se i a fer castells humans.
Les onades venen i marxen.

SEQÜÈNCIA 4 - AULA - INT. / DIA

(Pausa)
ONA: "Encara no m'ho crec. 
Em costa d'acceptar. 
De ser-ne plenament conscient.
És com si una part de mi mateixa se'n hagués anat amb ell.
Se'm fa difícil pensar que no estaré mai més amb ell, 
que no el tornaré a veure.
...
A vegades em dona la sensació 
com si en qualsevol moment 
hagués d'obrir la porta i entrar. 
Com si encara fos aquí.
... 
Suposo que quan mor algú que estimem molt, una part de nosaltres també mor amb ell. No ho sé, hi ha alguna cosa
dins nostre que se'n va. Alguna cosa que canvia i que mai més tornem a ser el mateix d'abans.

Tot allò que compartia amb ell ha passat a ser un record.
...
I només em queda això.
El record.
...

SEQÜÈNCIA 5 - HOSPITAL - INT. / DIA
(CAOS)

El grup d'amics està a la sala d'espera.
L'ONA arriba a l'hospital corrent.


ONA: "Que passa?"

XAVI: "No ho sabem encara!"

RAQUEL: "Mireu! Allà està la seva mare 
parlant amb la doctora."

Al fons del passadís la mare del Pau parla amb una doctora.
No s'escolta la conversa.

XAVI: "Penya, això no pinta gens bé."

SILVIA: "Vaig a veure que passa?"

RAQUEL: "Espera, espera! No les molestia Silvia."

Acaben de parlar i la mare arriba fins al grup d'amics. 

MARE: "Nois, (pausa) el Pau..."


Plora. No pot parlar.
Els amics s'abraçen.
L'Ona s'aparta del grup. Seu a una cadira (caiguda) i es porta les mans al rostre.

SEQÜÈNCIA 6 - AULA - INT. / DIA

(Pausa)

ONA: A vegades penso que podria haver estat jo, o tu, 
o qualsevol de nosaltres. 
Però ha estat ell. Perquè? Quin sentit té?
...
Em sento perduda, sense respostes.
Però ara a ell ja no li ho puc preguntar.
...
M'agradaria dir-li tantes coses.
M'agradaria dir-li que l'estimo (mira a munt), 
que t'estimo molt Pau i que et trobo a faltar.
...
Trobo a faltar les petites coses que feiem junts, aquells hot-dogs que menjàvem a la paradeta, les tardes avorrides al sofà, les estones xerrant i rient al parc.
...
Trobo a faltar la nostra complicitat, 
aquell somriure amb el que ens ho deiem tot. 
Trobo a faltar les petites coses que éren teves i meves. Només nostres. 
...
Tot i que tenia por, tot i que no sabia 
que dir ni que fer vaig estar amb ell.
En aquells moments. En la foscor més absoluta.
...
D'altres no van tenir el valor de fer-ho.
Però ho entenc.
Era molt difícil estar al costat del Pau en aquells moments. 
...

SEQÜÈNCIA 7 - BANC ILLA - EXT / DIA
(ACCEPTACIÓ)

El grup d'amics están asseguts a un banc.

XAVI: "Que fort!
No pot ser, no ho entenc."

MARIA: "Si em passes a mi no sé que faria, 
no sé com estaria..."

EMMA: "Hem de fer alguna cosa."

ANGEL: "I que vols fer? A mi no em mola tot això.
Fins i tot no m'agrada ni parlar-ne.

SILVIA: Perquè?

ANGEL: Jo que sé... em fa por. 
M'imagino allà dins amb ell i no sabria ni que dir ni que fer.

SILVIA: "Però hem d'estar al seu costat!

ONA: "Si! És molt maco de dir però cap de vosaltres ha anat ni un dia a l'hospital a veure'l."

MARIA: "Jo no he pogut... entre exàmens
i el basquet..."

ONA: "Tot això són excuses Maria!
Si de debò haguessis volgut hauries trobat 
algún moment."

ANGEL: "Jo passo! No puc."

ANNA: "Ets un cagat Àngel tio!"

ONA: "Que vol dir que no pots?"
Oi que si fossis tu al seu lloc t'agradaria
que hi anessim?

XAVI: "Tens raó, després serà massa tard."

ANGEL: "Ja ho sé però de debò que no puc!"

SILVIA: "Però ell té ganes de que hi anem?"

ONA: "Clar que en té ganes!!
Estic flipant!! "Tios" és el que hi ha... el Pau es mor.
Hem d'acceptar-ho el millor que sapiguem."

JÚLIA: "Cadascú ho viu com pot Ona! No ets ningú
per donar-nos lliçons del que hem de fer."

ONA: "No donc lliçons Angel!
Estic decepcionada amb vosaltres.
Aix no és el que es mereix el Pau!
Ni un dia l'heu anat a veure!
Ni un dia!!! 

MARIA: "No t'enfadis Ona!"

ONA: "És clar que m'enfado! 
Sou uns putus egoístes! 
Aneu a la merda!!!"

L'ONA s'aixeca i marxa.

SEQÜÈNCIA 8 - AULA - INT. / DIA

(Pausa)
ONA: "A vegades simplement estava al seu costat.
En silenci. Agafant-nos les mans.
...

Ho vaig fer per ell, 
però crec que en part també ho vaig fer per mi.
...
Ens preocupem per quan morirem i ens fem mil preguntes; Quan moriré? Que em passarà? A on aniré? Hi ha alguna cosa més després d'això? Hi ha una altra vida?
Totes aquestes preguntes no tenen sentit perquè no tenen resposta. 
...
I no tenir respostes ens incomoda, ens fa sentir vulnerables. Però hem d'aprendre a viure amb aquest buit.
Hem d'aprendre omplir-lo. 
Cadscú a la seva manera.
...
La mort és igual per tots. Innegociable, inevitable. 
Potser és l'única veritat en aquest mar d'incertessa.
És l'única cosa que sabem del cert.
...
Això no ho podem canviar. 
Tothom té el seu final.
Tant si ens agrada com si no. 
I això em reconforta.
(Pausa)

SEQÜÈNCIA 9 - HOSPITAL - INT. / DIA
(TRASCENDÈNCIA)

L'ONA plora a la sala d'espera.
La mare arriba atrafagada.

MARE: "Ona, carinyo!"

ONA: "Mama!" 
(se li llança als braços i plora)

La mare seu al seu costat. Un silenci llarg.
Li passa la mà per l'espatlla consolant-la.

MARE: "No et puc dir res Ona. M'agradaria alleugar-te aquesta pena però no puc carinyo. 
Només puc estar al teu costat."

ONA: "Ja ho sé mama! 
Joder! Perquè? No ho entenc!
Hem viscut tants moments junts."

MARE: "Ja ho sé... Tot això sempre ho tindràs dins teu."
(acaronant-la)

ONA: "Cada tarda! He vingut cada tarda a veure'l... 
cada tarda...
...
Fins i tot durant aquests mesos malalt hem rigut i em pogut fer bromes. Hi ha hagut moments de tot, moments per recordar mil coses i també hem plorat. Hem plorat molt. 
Hi ha una connexió molt especial entre nosaltres.

MARE: Ona, no tens ni idea de fins quin punt l'has ajudat al Pau. Del que has significat per ell durant aquests mesos. 
Ets molt forta Ona i estic molt orgullosa de tu.

ONA: "És tot és tan estrany! 
Estic rabiosa mama! 
Estic enfadada amb el món! 
És tot tant injust.

MARE: "I tant. És normal que et sentis així.
A vegades tot és tant estrany i absurd...
Vine aquí!"


S'abraçen.

ONA: "Gràcies mama!"  

SEQÜÈNCIA 10 - AULA - INT. / DIA

(Pausa)
ONA:  "Em costa molt parlar d'això, MOLT, 
però vull fer-ho, necessito fer-ho. 
Ens fa por parlar-ne, tenim la sensació que faltem el respecte d'aquells que l'estimàven, però no és així.
...
No estem acostumats a parlar-ne i estic farta! 
Farta d'aquest silenci, 
farta de callar i de no poder expressar com em sento. 
Perquè no parlar-ne? 
Perquè viure d'esquenes a la mort i fer com si no existis?
...
Sé que hi ha una part de tot això, d'aquest camí que haig de fer jo sola, amb mi mateixa. 
Però també hi ha una altra part que podem compartir, 
una part en la que ens podem fer costat i cuidar-nos els uns als altres. 
...
Avui és el Pau i potser demà serà una mare, un pare, un germà, un avi, una àvia...
Tots en algún moment de la vida viurem aquest dolor. 
...
Algún dia m'agradaria tornar, 
tornar a aquella platja.
Aquella platja on vam viure moments de plena felicitat.
...
No sé si seré prou forta per ser allà sense ell...
(Pausa)

Entra música. 
Encadenat.

SEQÜÈNCIA 11 - PLATJA - EXT. / DIA

Els 8 amics caminen (idem seq. 3).
S'asseuen a la sorra. Miren el mar.
La MARIA plora. Amaga el cap entre els braços.
L'ONA l'abraça.

L'ONA mira el mar.
S'aixeca i arriba fins l'aigua.
Es descorda les bambes i mulla els peus. 
Les onades venen i se'n van.
L'ONA davant la immensitat del mar.
Somriu i es llença a l'aigua.
Des de l'aigua saluda als amics i els fa gestos perque hi vagin.
La Júlia la veu i s'anima.
Els companys i companyes també.
Els amics corren cap a l'aigua.
Els amics juguen a enfonsar-se i a fer castells humans.
Les onades arriben i se'n van.




ONA: (en off) "Quin és el sentit de la vida? 
Neixem, creixem, ens reproduim i morim però... 
ha d'haver-hi alguna cosa més. 
Ha d'haver-hi un sentit més profund.
...

Potser la vida és una búsqueda, 
un camí que fem plegats ple de dubtes i preguntes.
Potser el final d'aquest camí és l'única resposta."
...
Hauré de treure forces d'on sigui per seguir endavant. 
Diuen que el temps ho cura tot... però jo crec que hi ha ferides que deixen marca, que són part del que ets. 
Hi ha ferides que t'acompanyen per sempre més i amb les que has d'aprendre a conviure. 
...
Ara encara no, però sé que amb el temps aprendré a recordarte amb un somriure als llàvis. 
M'haig de donar temps.
...
La mort m'ha donat una lliçó per viure la vida. 
M'ha ensenyat a ser agraïda, a valorar les petites coses, l'olor d'una flor, l'escalfor del sol a la cara, a veure les coses que em preocupaven d'una altra manera, a ser humil, a ser feliç, a estimar-me i a estimar als altres.
...
La mort m'ha ensenyat a viure d'una altra forma. 
A sentir més profundament, a prescindir del superficial, 
a percèbre el vincle profund amb la vida.
He après a valorar el que és essencial. 
...
M'ha ensenyat que cada canvi és una petita mort, un aprenentatge de desaferrament de les coses i d'un mateix. 
Ens acostumem a percebre els canvis com una cosa negativa i no és així. 
...
Potser hauríem d'aprendre a morir, pot semblar difícil però potser hauríem d'aprendre a viure bé la mort, a saber-la integrar com una cosa més de la vida.
...
El nadó que érem ha mort, i el nen, i la jove que sóc també morirà per deixar pas a l'adult.
Com mor la larva dins la crisàlide abans de ser papallona i arrencar el vol.
...
Cada Àdeu és un hola, cada sortida, una entrada, cada exhalació una mort, cada inhalación una vida.
...
Pau... En certa manera encara ets viu, dins meu. 
El que hem compartit, el que m'has ensenyat, el teu somriure, la teva escalfor, el teu record.
...
En el fons el que m'has ensenyat és a viure, a estimar la vida, a celebrar la vida. 
...
Tot això és ben viu. Aquí. 
Dins el meu cor.
...
Ves tranquil amic meu. 
...
No t'oblidaré mai.
...
Tot ha canviat.
Jo he canviat.


NEGRE.

-------------------------------------------------------------------

PLA DE RODATGE


BLOC 1: 
DIA I HORA: Divendres 12 de maig a l'INS (10,15h-12,15h)
LOCALITZACIÓ: Aula Institut
PERSONATGES: Ona, amics, professor/a i figuració classe. 
MATERIAL: Redacció

BLOC 2: 
DIA I HORA: Dijous 18 de maig a l'INS (17,00h-22h)
LOCALITZACIÓ: Illa Esportiva i CAP Castellbisbal
PERSONATGES: Ona, Mare Pau, Mare Ona, Metge i amics
MATERIAL: Bata doctora + documents.

BLOC 3: 
DIA I HORA: Dimarts 16 o 23 de maig a l'INS (14,30h-20h)
LOCALITZACIÓ: Platja de Montgat
PERSONATGES: Ona i amics + Pau
MATERIAL: Toballoles, banyadors, parasol.

-------------------------------------------------------------------


PERSONATGES

Ona: Kalki
Pau: Rai
Professor: Josep Manel Castillo
Mare Pau: Pili
Mare Ona: Anna Lòpez
Metge: Marta Vidal
Àngel: Martí Pastallé
Maria: Marina
Xavi: Bruno
Silvia: Aina
Júlia: Laura
Emma: Isis
Raquel: Ainhoa
Anna: Gisela



1 comentari:

  1. Felicitats per la sensibilitat i qualitat del curtmetratge, i també per tot el recull d'idees que feu. Es molt interessant que es toqui aquest tema a les classes, i mes amb aquesta cura i profund respecte.

    ResponElimina