TECLES


----------------------------------------------------------------------------------------------

IDEES:

- Talent
- Superació personal
- Entorn hostil
- Diversitat / diferent
- Billy elliot
- Audición per enfrontar-se a les pors (piano o ball)
- Estructura en flash-back (quan és adult)
- Colònies
- Ludopatia
- L'amistat (trancada)

--------------------------------------------------------------------------------------



Enllaç a la pel·lícula "En frente de la classe" basada en la novela de Brad Cohen que narra la vida del propi autor amb el síndrome de Tourette.

https://youtu.be/cAx19gXAaW0

---------------------------------------------------------------------------------

Estructura: Inici Audició - Flash-backs i Final Audició

Imatges inicials amb focus. Música i crèdits.
Les cadires preparades.

Comença l'audició. Nervis.
Toca.

Flash-backs (4)

Conflictes:
1. Fer bé l'audició (superar les pors al ridicul i la timidessa)
2. Reconeixement.

Veu en off: Càmera lenta de l'institut i ell. "A l'institut sóc invisible"

----------------------------------------------------------

TECLES

SEQÜÈNCIA 1 - AUDITORI - INT. / DIA

Mentre escoltem un cor bategant apareixen els títols de crèdit.
Veiem uns canons de llums de colors.

El noi/noia entre bambalines espera. 
Mentre s'escolta el presentador.
El cor segueix sonant.

PRESENTADOR: "Ara escoltarem a ??? interptetant al
piano la cançó Dynamite de Sigrid."

El noi/noia respira profund i surt.
La càmera el seguiex per darrera fins acabar amb un primer pla.
El cor sona encara més fort.

A l'auditori hi ha un silenci sepulcral. Algú tos al fons.
El/la comença a tocar.
Veiem les mans tocant.




El batec del cor desapareix.

NOI/NOIA: "Aquest/a sóc jo.

Em dic ??? i sóc estrany/a... 
bé, almenys això és el que m'ha dit tothom sempre."


"Sovint tinc la sensació de no ser ningú. 
Em sento sol/a inclús quan estic rodejat de gent."

"Però què significa ser estrany o ser normal? 

No ho sé... Suposo que no hi ha cap forma de ser normal. 
El que si sé és que ser com sóc 
normalment m'allunya de la resta."


SEQÜÈNCIA 2 - INSTITUT / DUTXES - INT. / NIT

La música baixa.
La càmera enfoca la porta d'unes dutxes. 
Sona l'aigua de les dutxes.
Per la porta del vestuari entra un grup de nois/noies que arriben fins on és la motxilla d'ell/ella. 
L'agafen i surten corrent i rient.
(se'ls ha de veure bé per reconeixe'ls a la seqüència final)
El/la ??? surt de la dutxa envoltat amb una tovallola mira cap a la motxilla.
Veu que ja no hi és.


???: "Merda!"

El/la va cap a la porta i pica fort.

???: "Hola!! Hi ha algú?!
Si us plau! Hi ha algú?!
(cridant perquè l'escoltin des de fora.)

Un professor entra.

PROFESSOR: "Però ??? què fas així encara?!
Tothom ja està a classe!"

???: "Algú s'ha endut la meva motxilla amb
la roba a dins mentre m'estava dutxant."

PROFESSOR: "Jo no he vist sortir a ningú...
Espera't aquí que et vaig a buscar alguna cosa
per posar-te."

El professor surt i el/la ??? s'asseu als bancs del vestuari.
Plora.

SEQÜÈNCIA 3 - INSTITUT / PASSADÍS - INT. / NIT

El/la camina malvestit i amb el cap mullat pel passadís.
La gent el/la mira i riuen.
Marxa passadís enllà.
Puja la música.

SEQÜÈNCIA 4 - AUDITORI - INT. / DIA

El/la segueix tocant el piano.

??? (en off): "Mai he tingut molts amics.
Suposo que no se'm dóna bé estar amb gent. 
No comprenc molt bé els dobles sentits o la ironia.

El que si que entenc és quan la gent es riu de mi o em fa
comentaris desagradables.

No crec que siguin conscients del mal que
poden arribar a fer.

"Només vull que em tractin igual que a la resta."

SEQÜÈNCIA 5 - MENJADOR - INT. / NIT

Baixa la música.
Menjen en silenci.
Amb una mà menja i amb l'altra està fent com si toques sobre la taula.


PARE: "Vols parar de fer sorollets, si us plau!"
(diu amb mala baba)

MARE: "Ai, deixa'l en pau."

PARE: "És que em posa frenètic que fagi això!
A més, sempre l'estas defensant... 
El sobreprotegeixes! Que ja no té 3 anys, eh."


Segueixen menjant.

PARE: "Què? I com ha anat el dia?"

NOI/NOIA: "Bé, normal!"

PARE: "Mai expliques res.. 
Sempre dius "bé, normal".

NOI/NOIA: "Ai, papa!"

MARE: "Va Enric! Deixa'l estar, si us plau!"
(Seguiex menjant)

PARE: "Que sí dona, que tot és culpa meva...
Després no et queixis si surt raret."

NOI/NOIA: "De fet, sí que us haig d'explicar una cosa...
M'he apuntat a classes de piano a l'institut.
És un taller que fan per les tardes."

PARE: "I això no ens ho has de consultar abans?!"

NOI/NOIA: "És que..."

MARE: "Si vol fer piano no passa res..."

NOI/NOIA: "Deixa de defensar-me mama! Clar que faré piano!
Perquè sempre heu de decidir el que haig de fer?!"

PARE: "Així només aconseguiràs baixar les notes!
L'únic que farà és distreure't del que realment
has de fer!"

NOI/NOIA: "I què passa amb el que jo vull?!"

PARE: "M'és igual el que vulguis! Jo sé el que et convé!"
Has de començar a posar els peus a terra i fer-te gran."

NOI/NOIA: "Ja no tinc més gana!"

S'aixeca i marxa de la taula.
Puja la música.

SEQÜÈNCIA 6 - AUDITORI - INT. / DIA


El/la segueix tocant el piano.

??? (en off): "Gairebé cada dia tenim 
discussions amb mon pare.

Ell mai vol escoltar el que
m'agrada o el que vull fer.
Sempre ha d'imposar la seva 
forma de fer les coses!
(Pausa)

I ma mare... ma mare m'estima i em cuida molt però sempre 
intenta protegir-me de tot 
i no crec que això m'ajudi massa.

(Pausa.)

Suposo que tot va començar a canviar
aquella tarda de diumenge." 


SEQÜÈNCIA 7 - CARRER - EXT. / DIA


Baixa la música.
El/la camina pel carrer amb una amiga.
De sobte veu un cartell.

NOI/NOIA: "Espera un moment! Mira això!
És el cartell del certamen nacional de piano.
Com m'agradaria algun dia tocar allà..."

AINA: "T'hi hauries de presentar.
Per provar-ho no hi perds res, no?"

NOI/NOIA: "Que va! No puc!
No estic preparat... i si faig el ridícul?
Que va, que va!
A més si mon pare s'entera 
que encara faig piano em mata."

AINA: "Fes el que creguis però 
aquesta oportunitat no es presenta cada dia."

NOI/NOIA: "Va, és igual... anem!"

Marxen.
Começa a sonar un telèfon.


SEQÜÈNCIA 8 - HABITACIÓ - INT. / DIA

El telèfon sona més fort.
El/la arriba fins al telèfon i despenja.


NOI/NOIA: "Sí?"

VEU TELÈFON: "Nom i cognom"

NOI/NOIA: "Sí, sóc jo."

VEU TELÈFON: "Voliem notificar-li que ha estat seleccionat per participar en el certamen ??? nacional de música. La cançó que ens va enviar ens ha encantat i voldriem comptar amb la seva interpretació. Enhorabona."

NOI/NOIA: "Eeeeh... moltes gràcies!"

VEU TELÈFON: "Ens veiem el dia del certamen. 
Fins aviat."

NOI/NOIA: "Sí, sí... adèu."

Penja. Surt de cop.


SEQÜÈNCIA 9 - PARC - EXT. / DIA


L'Aina està aseguda a un banc amb el mòbil.
Des de lluny ell/ella s'apropa.
Arriba fins on és ella.

NOI/NOIA: "Però tu de què vas?! 
Com se't acudeix presentart-me al concurs
sense el meu premis?!"

AINA: "Ho sento ???.
És que és una oportunitat molt bona.
A més, si és el que t'agrada fer 
crec has de lluitar per aconseguir-ho."

NOI/NOIA: "Igualment! No tenies cap dret!
No estic preparat Aina!" 

AINA: "??? perquè tens tanta por sempre?
Jo t'he escoltbt! Ho fas molt bé i si t'han
seleccionat és perquè ells també ho creuen!
Has de creure més en tu mateix."


Seu al seu costat.

NOI/NOIA: "Suposo que tens raó però no sé que fer.
És que de debò que no puc!
Només de pensar-hi em tremola tot el cos."

AINA: "Ho faràs genial! Estic segura!"

NOI/NOIA: "Ho creus de debò?"

AINA: "És clar!"

NOI/NOIA: "Gràcies."


S'abraçen.
Puja la música.

SEQÜÊNCIA 10 - AUDITORI - INT. / DIA


El/la segueix tocant el piano.

NOI/NOIA: "Tot aquest temps crec que he
estat en una mena de pou. Un pou en el que estava jo sol.
Pensava que ningú em valorava, ni jo mateix.
Només estava pendent del que l'altre gent pensava de mi
i em sentia absurd, idiota i insignificant.

Pausa...

Realment és tant important el que els altres pensin de mi?
Tant com per tancar-me en mi mateix?

Pausa...

"Ara sé que la meva passió és el piano. Quan toco sento com si... no ho sé... com si fos realment jo mateix. És difícil d'explicar. Noto que a través d'ell expresso tot allò que sento."

"M'agrada pensar que les tecles són com les persones. Cada una d'elles és única, cada una s'expressa d'una manera especial i diferent a la resta. Però totes són necessàries per crear la música.

Pausa...

"Crec que l'Aina té raó: 
haig de deixar d'intentar ser igual a la resta i 
començar a estimar-me tal com sóc."

"Potser mai entendré que significa ser normal
Però de fet, ara ja m'és bastant igual."

La música acaba.
Primers plans de la gent en silenci. Emocionats.
El pare maravellat.
Ell mira al públic. Silenci.
Finalment comencen els aplaudiments. La gent s'aixeca emocionada.

Ell/ella s'aixeca va cap al centre de l'escenari i entre la ovació fa una reverencia.
La imatge es congela en ell/ella somrient. 

FOS A NEGRE.


-----------------------------------------------


DESGLÒS I PLA DE RODATGE

BLOC 1: Divendres 11 de maig (INSTITUT)
Seqüències: 2 i 3
Personatges: 
Hora i lloc: 12,18h a l'Institut
Material: Tovallola gran, motxilla i roba cutre.

BLOC 2: Divendres 18 de maig

MATÍ (CASA):
Seqüències: 5 i 8
Personatges: Protagonista, pare i mare
Hora i lloc: 12,18h a l'Institut
Material: Menjar pel sopar, auriculars.

TARDA (CARRER "cartell" i PARC):
Seqüències: 7 i 9
Personatges: Protagonista i amiga.
Hora i lloc: 16h a la porta de l'Institut.
Material: Cartell del certamen.


BLOC 3: Divendres 25 de maig (AUDITORI)
Seqüències: 1, 4, 6 i 10
Personatges: Protagonista, pare, mare, amiga i assetjadors.
Hora i lloc: 11,20h a l'institut.
Material: Piano, llums, partitura, vestuari elegant de tots.

-------------------------------------------------------------


CÀSTING DE PERSONATGES

PROTAGONISTA:
Quim

MARE: 
???

PARE:
???

AMIC o AMIGA:
Judith

PROFESSOR:
???

ASSETJADORS VESTUARI:
Eva, Alison, Alba i Biel

ALUMNES PASSADÍS:
Carla, Dani, Aday i Maria

MAKING OF:
Dani x2 + Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada