KNOCK OUT


KNOCK OUT

ESCENA 1 - VESTUARI - INT. / DIA

A càmera lenta.

Sona una música. Van apareixent els crèdits i el títol del curt.
La imatge en vermell, la càmera es mou a poc a poc cap enrere i anem veient que són uns guants de boxa penjats a una guixeta.

ESCENA 2 - CARRER - INT. / DIA

A càmera lenta.

La TANIA camina pel carrer amb la bossa del gimnàs penjada.

TANIA (en off): "Em dic Tania i quan tenia 
16 anys vaig començar a fer boxa." 

"Quan era petita, el meu pare passava hores mirant boxa per la tele. 
A mi em fascinava veure’l, però mai vaig pensar que algun dia seria jo qui acabaria practicant aquell esport... No ho sé, suposo que hi havia alguna cosa en la boxa que m’atrapava.”

ESCENA 3 - VESTUARI - INT. / DIA

A càmera lenta.

La TANIA està al vestuari. Canviant-se.
Es posa les venes als punys, els guants i es fa una cua.

ESCENA 4 - RING - INT. / DIA


A càmera lenta.


La TANIA entra al ring.

La TANIA mira a la seva contrincant i es saluden amb els punys.

Lluiten.


TANIA (en off): "Suposo que pensava que aquell lloc no era per mi. De fet, no tenia del tot clar el que buscava i tampoc em podia ni imaginar tot el que al cap del temps m'arribaria a donar la boxa.
Tot va començar el dia que vaig tenir prou valor d'entrar per la porta del gimnàs."

ENCADENAT.

ESCENA 5 - TAULELL DE RECEPCIÓ - INT. / DIA


La TANIA baixa les escales i arriba al taulell.

Un/a RECEPCIONISTA mastegant xiclet.


TANIA: “Hola."


RECEPCIONISTA: "Hola, bona tarda. Diga'm."


TANIA: "Sí... venia a apuntar-me.”


RECEPCIONISTA: “Apuntar-te? A què?


TANIA: “Per fer boxa.”


RECEPCIONISTA: “Per fer boxa? Estàs segura?"


TANIA: "Sí."


RECEPCIONISTA: "Però t'ho has pensat bé? Aquí la gent es fa mal, eh. (mirant cap a dins del gimnàs"

Segur que no prefereixes fer qualsevol altra cosa?"


NOIA: “No, no vull fer una altra cosa." (mig enfadada)


RECEPCIONISTA: "Mira, a veure... fem una cosa. Jo t'apunto,

fas un parell de dies i després vas veient, d'acord?."


TANIA: "Perfecte."


RECEPCIONISTA: "El grup de la teva edat

és els dimarts i dijous a les 18,30h."


TANIA: "Molt bé."


RECEPCIONISTA: "El teu nom, si us plau."


TANIA: "Tania,


RECEPCIONISTA: "I cognom?"


TANIA: "Rovira."


RECECIONISTA: "Molt bé. Mira, et donc la clau d'una guixeta on pots guardar les coses per canviar-te i m'omples la fitxa d'inscripció." (mentre li dona una fitxa)"


TENIA: "Perfecte..."


La TANIA agafa la clau de la guixeta i comença a omplir el full d'inscripció amb un bolígraf.


TANIA (en off): “No ho tinc molt clar però suposo que vaig començar a fer boxa per demostrar-me alguna cosa a mi mateixa. No ho sé... De petita sempre vaig pensar que no era prou forta, que no tenia prou confiança... I la boxa suposava un repte per a mi."


ESCENA 6 - ESCALES - INT. / DIA


La TANIA entra per la porta de l'edifici i puja les escales.

Segueix pujant fins al seu pis i obre la porta de casa.


TANIA (en off): "A casa tampoc podem dir que

s'hi posessin molt de cara tampoc.

Semblava que tot m'anava en contra."


ESCENA 7 - ENTRADA CASA - INT. / DIA


La TANIA entra per la porta


MARE (des de fora de camp): "Holaaaaaa."


TANIA: “Hola” (a fora de camp)


Surt de pla.


ESCENA 8 - CUINA - INT. / DIA


La TANIA entra a la cuina.

La MARE està fregant els plats. Es gira a mirar-la.

              

MARE: "Hola filla, que tal t’ha anat el día?"


Es fan dos petons.


TANIA: “Bé, com sempre...” 


MARE: "Alguna novetat?"


TANIA: "Mmmmmm, no..." (dubtant)


MARE: "Oooohh, és que no m'expliques mai res."

             

      TANIA: "Jo què sé, mama. Què vols que t’expliqui?


MARE: “Doncs el què has fet, com ha anat...”


TANIA: “Eeeeeehhhh, doncs mira... m’he apuntat a boxa."

 

        MARE: “Quèeeeee??! A boxa? Ni parlar-ne!

Com es que t’ha donat per apuntarte a boxa?

            

TANIA: “Jo què sé mama… (enfadada) M’agrada."


        MARE: “Ton pare t'ha posat aquestes idees al cap, oi?!"


TANIA: "Què dius!! El papa no té res a veure amb això. 

De fet, ni ho sap!"


MARE: "Doncs no hi estic d’acord! Et faràn mal! 

I si t’apuntes a dansa com les teves amigues?


TANIA: "És que no m’agrada, mama.


MARE: “I patinatge?”


TANIA: “Que no! Que vull fer boxa i punt!!!”


MARE: “Però que no ho veus que et faràn mal?


TANIA: "Potser sí. I què?"


MARE: "Què vol dir i què?"


TANIA: "Doncs això, que m'és igual.

Que penso fer boxa. Tant si t'agrada com si no.

Segur que si fos un noi no hi estaries tan en contra, oi?"


MARE: "No és això Tania, si us plau."


TANIA: "Està decidit, ja està."


MARE: "Doncs no hi estic d'acord."


TANIA: "M'és igual. Penso fer-ho de totes maneres."


MARE: "Només faltava això."


TANIA: "Deixa'm estar, en serio. 

Podries creure una mica en mi per variar, no?"


MARE: "Però si no és això..."


TANIA: "Sí que és això. Tots igual, en serio!!"


La TANIA surt enfadada.

La MARE es queda preocupada.


ESCENA 9 - HABITACIÓ TANIA - INT. / DIA


La TANIA entra a l'habitació, emprenyada, s'estira al llit.

Treu la clau de la guixeta del boxe de la butxaca i la mira.


TANIA (en off): "Al principi, molts pensaven que no aguantaria, que al primer entrebanc ho deixaria. Però el que no sabien és que tot i que tenia por a fracassar, tenia la sensació de que començava ser jo qui, per fi, decidia el meu propi camí.

Cada vegada que em deien que no podia, em feia més i més forta.

El boxeig m'ha ensenyat que la força ve de dins. M'ha ensenyat a no rendir-me quan les coses no surten de cara i a ser capaç de mirar als altres als ulls i dir-los: Sí, i tant que puc!"


ESCENA 10 - GIMNÀS - INT. / DIA


La TANIA està golpejant les almohadilles fluix que porta el JOEL.


JOEL: “Va, no pots pegar més fort?

Això és tot el que tens?”


La TANIA comença a pegar una mica més fort, més concentrada.


JOEL: “Accepta-ho. Això no és per tu."


TANIA: "Vols callar!"


JOEL: “És que, de veritat, no entenc que fas fent boxa.

Per què no ho deixes? Només molestes aquí."


La TANIA, enfadada, li pega un cop de puny a la cara.


JOEL: “Joder, què fots?” (Cridant)


TANIA: “T'ha sembla suficientment fort?"


La TANIA marxa enfadat mentre es treu els guants.

El JOEL s'eixuga la boca amb la mà.

Te sang a la mà.


ESCENA 11 - VESTUARI - INT. / DIA


La TANIA entra al vestuari i llença els gants visiblement enfadada.

Seu al banc i es desespera portant-se les mans al rostre.


TANIA (en off): "Semblava que ningú creia en mi. Que tothom em posava trabes i tenia dubtes de que una noia pogués boxejar. 

Per sort en el camí vaig trobar algunes persones

que si que van creure en mi i que em van ajudar."


ESCENA 12 - CARRER - INT. / DIA


La TANIA surt del gimnàs amb la bossa a l'espatlla.


MARC: "Ei, Tania... espera un moment."


TANIA: "Què vols? Tu també et vols posar amb mi?"


MARC: "Què dius? He vist que us heu 

picat amb el Joel. Què ha passat?"


TANIA: "És idiota. Es pensa que 

perquè sóc una noia no puc fer boxa."


MARC: "No li facis cas, no es mal tio. 

El que passa és que no està acostumat a 

que una noia boxeji."


TANIA: "Doncs ja es pot anar acostumant perquè

no ho penso deixar."


MARC: "Així m'agrada. Jo penso que tens potencial."


TANIA: "Ho dius de debò?"


MARC: "És clar. Estàs començant, 

només et falta entrenar fort."


TANIA: "Però creus que ho puc fer bé?


MARC: "És clar."


TANIA: "Ets la primera persona

que m'anima a seguir. Gràcies."


MARC: "Ja veuràs que a poc a poc l'altra 

gent també començarà a creure en tu.


TANIA: "No sé..." (dubtant)


MARC: "Escolta. Vols que quedem algun dia 

per anar a fer un cafè o per anar al cine?"


TANIA: "M'estàs demanant per sortir? En serio?" (sorpresa)


MARC: "No sé... em caus bé."


S'allunyen carrer amunt. Entra música.


ESCENA 13 - ESCENA ELABORADA -


Escena elaborada.

1. Fent un cafè al bar. Riuen i parlen animadament.

2. Entrenant. Ell li dona consells per golpejar.

3. Al súper comprant alguna cosa.


TANIA (en off): "La relació amb el Marc cada vegada era més forta i vam passar molt bons moment plegats. M'ajudava molt a millorar i es quedava amb mi fins tard al gimnàs per entrenar plegats. 
Però quan per fi semblava que les coses començaven a anar una mica bé, de sobte, en un instant, tot va donar un gir."


ESCENA 14 - GIMNÀS - INT. / DIA


La TANIA està entrenant amb el MARC.

Ell està aguantant un sac mentre ella golpeja.

De sobte es fa mal al canell donant un cop de puny.


TANIA: "Ah, joder merda, merda."

(amb rostre de molt dolor.)


MARC: "Què passa?!! Tània??!!"


TANIA: "El canell, joder, joder."


Es porta la mà al canell.

Tothom va a veure què ha passat.

Veiem la situació des de lluny.


ESCENA 15 - INFERMERIA - INT. / DIA 


La TANIA està aseguda a la "camilla" de la infermeria. Amb la mà envenada amb rostre visiblement preocupada.


TANIA (en off): "En aquell moment, a la infermeria del gimnàs, vaig estar a punt de deixar-ho correr. Em pensava que m'havia trencat el canell, que aquell moment era el punt i final a la meva història amb la boxa. No tenia ni idea de tot el que em quedava per viure en aquest esport, de tot el que m'hagués perdut si m'hagués donat per vençuda en aquell moment.

Per sort no em vaig rendir i vaig decidir continuar endavant."


Piquen a la porta i el MARC treu el cap.


MARC: "Ei, puc passar?" (des de la porta)


TANIA: "Clar."


MARC: (mentre s'acosta) Com estàs?


TANIA: "No ho sé, em fa molt mal el canell.

No sé si m'he l'he trencat."


MARC: "Joder, quina merda..."


TANIA: "No sé perquè no he fet cas a tothom.

Potser tenien raó.


MARC: "De què?"


TANIA: "Que em faria mal i de que

la boxa no estava feta per mi."


MARC: "Però què dius?"


TANIA: "Sí, Marc, crec que ho deixo."


MARC: “El què deixes?”


TANIA: “La boxa, s'ha acabat.

Estic farta i cansada.”


MARC: “Estàs farta de boxejar?”


TANIA: “No de la boxa no, de la gent.

De que ningú cregui que puc fer-ho, de que es fiquin amb mi."


MARC: "Tia, el mes que ve tens el teu primer combat oficial.

Penses tirar la tovallola ara? Després de tant d'esforç?"


TANIA: "Jo que sé, en serio."


MARC: “Va Tània, jo crec en tu.

Has arribat molt lluny.”


TANIA: “En serio ho penses?”


MARC: “És clar, no ho pots deixar ara."


TANIA: “Jo què sé…”


MARC: "Fes-me cas, en serio, ets bona.

Arribaràs molt lluny."


TANIA: “Gràcies Marc. Sort de tu.”


Es fan una abraçada. Entra música.

ENCADENAT.


ESCENA 16 - RING - INT. / DIA


A càmera lenta. (Idem escena 4)


La TANIA entra al ring.

La TANIA mira a la seva contrincant i es saluden amb els punys.

Lluiten.


TANIA (en off): "Per sort no m'havia trencat el canell i durant aquell mes, vaig superar la lesió i vaig preparar-me dur per al meu primer combat oficial. Tenia molts dubtes, i també molta por.
Recordo que estava molt nerviosa i pel meu cap pasaven un munt de pensaments negatius..."


"Amb el temps he acabat entenent que els cops més durs no venen dels rivals sinó que venen dels propis dubtes i les propies pors."


La TANIA rep un cop de puny i cau a la lona.

La cámara enfoca a la noia al terra. Amb rostre de dolor.

La TANIA veu al MARC al costat del ring animant-la.


TANIA (en off): "En aquell moment, estirada sobre la lona,

em va passar pel cap tot el camí que havia hagut de recòrrer per arribar a aquell moment.

Segurament, la majoria creien que no m'aixecaria però jo no tenia cap dubte que podia fer-ho,

que podia aixecar-me i continuar lluitant.


En aquell moment crec que, de sobte, es van esveir tots els meus dubtes i només estava concentrada en demostrar-me a mi mateixa que podia fer-ho. Que podia ser forta i que podia continuar lluitant."


La TANIA amb molt d'esforç posa un genoll sobre la lona i, finalment, s’aixeca.

Segueixen el combat.


 TANIA (en off): "En l'actualitat sóc entrenadora d’unes nenes que em recorden a mi en aquells inicis tan durs. Veig en els seus ulls la il·lusió de fer boxa, de crèixer i de creure en elles mateixes."


"L’esport femení està creixent cada vegada més però no ens podem quedar aquí. Hem de seguir somniant i lluitant per un futur en que les dones tinguem les mateixes oportunitats que els homes."


"La boxa no només és un esport, és una forma de vida. És aguantar els cops i no rendir-se davant de les dificultats. És un esport que et posa al límit i que t'obliga a creure en tu mateix i en les teves possibilitats. A combatre la por i a creure en un mateix per sobre de tot."


"El futur no sé el que em depara, però el que si que sé

és que seguiré lluitant perquè la boxa no entengui de generes.

Perque aquest esport sigui per tothom.

Perquè la boxa també és per a dones."

Congelat i FOS a NEGRE.


--------------------------------------------------


REPARTIMENT:

TANIA: CLOE
MARC: ALI
JOEL: BIEL
CONTRINCANT FINAL: NEIL
MARE: ???
RECEPCIÓ: NOELIA
FIGURACIÓ GIMNÀS: NAIARA, VIXTOR, NEIL, PAU I MARIO



PLA DE RODATGE:

DIA 1: Divendres 4 d'abril (9h a 10h)

VESTUARI

Escena: 1, 3 i 11

Personatges: Tania

Material: Venes, guants, roba esportiva Tania


DIA 2: Dijous 24 d'abril (13,30h a 14,30h

CARRER i ELABORADA (Súpermercat i cafeteria)

Escenes: 2 i 13.1, 13.3

Personatges: Tania i Marc

Material: Vestuaris x2 Tania i Bossa esportiva


DIA 3: Divendres 25 d'abril (9h a 10h)
CARRER
Escenes: 12
Personatges: Tania i Marc
Material: Roba esportiva i bosses entrenament dels dos. Sortint del gimnàs.


DIA 4: Dimarts 29 d'abril (10,30h a 14,30h)

CASA (Escales, porta, cuina i habitació)

Escenes: 6, 7, 8 i 9

Personatges: Tania i Mare.

Material: Idem vestuari recepció i clau guixeta


DIA 5: Dimarts 6 de maig (12,30h a 13,30h)

INFERMERIA

Escenes: 15

Personatges: Tania i Marc

Material: Venes i idem roba gimnàs (Tania i Marc)


DIA 6: Divendres 9 de maig (8h - 14,30h)

GIMNÀS 

Escenes: 4, 5, 10, 13.2, 14 i 16

Personatges: Tania, Marc, Joel, contrincant, Recepcionista + Figuració gimnàs

Material: Gaunts (molts), xiclet, clau guixeta, full d'inscripció i bolígraf. Sang falsa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada