LA PESCA
ESCENA 1 – NEGRE –
Sobre negre s’escolta una veu en off.
EN OFF: “L’any 2036 una nova soca del virus SARS-COV2 s’ha escampat per tot el planeta. Aquesta nova variant té una alta mortalitat i una major capacitat de transmissió. Les vacunes no van poder aturar el desastre.
Avui només queden uns pocs supervivents.
Apariex el títol.
ESCENA 2 – BOSC O FABRICA ABANDONADA – EXT. / DIA
Veiem a quatre amics. Van molt bruts i amb la roba vella i trencada. Tres estan asseguts a prop entre ells i un d’ells més allunyat.
El MARC, està en un racó. Tos repetidament.
CARLES: “Què hem de fer amb el MARC?”
PAULA: “Què vols fer? Està sentenciat ja.”
MARIA: “I com ho saps? Qui et diu que és el virus?
Potser simplement està malalt d’alguna altra cosa.
PAULA: “Mira’l! Què vols que sigui?”
CARLES: “Jo no puc deixar-la morir així.
Necessita medicació.”
PAULA: “Jo em nego a sortir del bosc.
Aquí estem segurs.”
CARLES: “Segurs de què? No ens queda casi menjar
ni aigua. No podem aguantar molt més temps aquí.
Un dia o un altre haurem de sortir.”
MARIA: “Paula, ell faria el mateix per nosaltres.
Arriscaria la vida per intentar salvar-nos.”
PAULA: “Ja ho sé...”
MARIA: “Si ens quedem aquí morirem igualment.
Pel virus o de gana. Que més dona...”
CARLES: “Decidit, demà marxem d’aquí.”
ESCENA 3 – CAMÍ – EXTERIOR / DIA
Veiem als quatre caminant. Van amb motxilles brutes i velles.
Algun d’ells ajuda a caminar al MARC agafant-lo per l’espatlla.
De sobte s’escolten interferències d’un walkietalkie.
WALKIE: “Hola, hola.
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
Base 2, em rebeu?
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
CARLES: “Ho sentiu? Què és això?”
PAULA: “Ve d’allà. (assenyalant).
Els quatre s’apropen i troben el walkie.
La MARIA l’agafa.
WALKIE: “Hola, hola. Em sentiu?
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
Base 2, em rebeu?
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
CARLES: “Espera Maria. No contestis.
Pot ser una trampa.”
MARIA: “Però què dius! És l’única oportunitat
Que tindrem per trobar més gent.”
PAULA: “Sí, segur que tenen aigua i menjar!
Contesta, va”.
La MARIA mira el walkie. Dubta.
Finalment prem el botó.
MARIA: “Hola?” (fluixet)
WALKIE: “Hola! Amb qui parlo? Canvi”
La MARIA mira als seus amics.
MARIA: “Som quatre persones. Tenim un malalt.
No sabem si està infectat. Canvi.
WALKIE: “Nosaltres tenim algunes vacunes. Canvi.”
MARIA: “Qui sou “vosaltres”? Canvi”
WALKIE: “Som un petit grup de supervivents.
Estem en una nau a les afores de la ciutat. Canvi”
Els nois es miren entre ells.
PAULA: “Teniu menjar i aigua?”
WALKIE: “També. Tenim força subsistències. Canvi.”
El Carles li treu la mà del botó.
CARLES: “Tot plegat és massa bonic per ser veritat.
Jo crec que ens estan enganyant.”
MARIA: “Però perquè ens haurien d’enganyar?”
CARLES: “Jo que sé. Per robar-nos o jo què sé...”
PAULA: “Però què dius?
Què vols que ens robin si no tenim res!”
MARIA: “Ens hem d’arriscar. No tindrem gaires més
oportunitats com aquesta.” (prem el botó)
MARIA: “Som al camí que porta a les afores de la ciutat. Canvi.”
WALKIE: “Perfecte. Les nostres coordenades són:
41 48 48 947. Repeteixo.
41 48 48 947. Canvi.”
MARIA: “Perfecte. En unes hores arribarem allà. Canvi.”
WALKIE: “Molt bé, fins ara. Canvi.”
MARIA: “Fins ara.”
Penja.
CARLES: “Jo no ho veig gens clar això.”
PAULA: “Són altres supervivents com nosaltres i
pel que sembla estan una mica millor.”
CARLES: “No ho sé. Anem amb compte.”
ESCENA 4 – NAU ABANDONADA O BOSC – EXTERIOR / DIA
Els quatre amics arriben.
MARIA: “És aquí.”
PAULA: (mira als costats) “Aquí no hi ha ningú.”
CARLES: “Ho veieu. Era massa bonic.
Ens han pres el pèl.”
De sobte apareix tot de gent de rere els arbres i els matolls. Els envolten.
MARIA: “Què passa aquí? Qui sou?”
Un d’ells s’acosta.
RICARD: “Hola. Vosaltres sou els
que heu contestat al missatge, oi?”
CARLES: “Sí. I vosaltres, qui sou?”
RICARD: “Em sap greu, es tracta de sobreviure, nois.”
PAULA: “Què vols dir?”
RICARD: “Col·loquem walkie-talkies en llocs estratègics on sabem que passen supervivent.
En diem “La pesca”.
MARIA: “La pesca? Però què voleu? Si no tenim res nosaltres!”
RICARD: “Jo no diria el mateix.”
PAULA: “Merda! Són caníbals!”
CARLES: “Ja us ho he dit que
no m’agradava tot plegat!”
RICARD: “Va, porteu-los al campament.”
Entre tots els agafen i els porten emputxant.
El Walkie es queda a terra.
WALKIE: “Hola, hola. Em sentiu?
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
Base 2, em rebeu?
Aquí base 1 transmetent a base 2, canvi.
Negre.
--------------------------------------------------------
REPARTIMENT:
MARIA:
CARLES:
PAULA:
MARC:
RICARD:
GENT CAMPAMENT:
--------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------
DARRERE LA PORTA
ESCENA 1 – HABITACIÓ MARIA – INTERIOR / DIA
Pla d’una finestra des d’on es cola llum de fora.
S'escolta el tràfic de fora.
La Maria mira per la finestra.
Truquen a la porta de l'habitació.
ESCENA 2 – PASSADÍS – INTERIOR / DIA
La MARE pica a la porta des de fora.
MARE: “Maria, estàs bé?
Tens el dinar a taula.”
MARIA: “No tinc gana.”
MARE: “Portes tres dies sense sortir
de l’habitació. Si us plau, Maria...”
MARIA: “I què?”
MARE: “No et pots passar la vida aquí tancada.
Obre, si us plau.”
MARIA: “Deixa’m tranquil·la mama.”
Truquen a la porta.
La mare marxa pel passadís.
ESCENA 3 – PORTA EXTERIOR – INTERIOR / DIA
La MARE obre la porta
Reb a l’ANNA que porta la motxila de l'institut i un casc de moto.
MARE: “Hola Anna.”
ANNA: “Hola Carme. Com està?”
MARE: “Fatal. Ja no sé que fer.”
ANNA: “No pot ser...” (preocupada)
MARE: “L’has d’ajudar, Anna, tu ets la seva millor amiga. A mi no em fa cas, no em vol ni escoltar.”
ANNA: “Em sap molt greu.”
ANNA: Vaig a parlar amb ella.
L’ANNA surt.
ESCENA 4 – PASSADÍS – INTERIOR / DIA
L’ANNA camina fins a la porta de l’habitació de la MARIA.
Pica a la porta.
ANNA: “Maria?”
MARIA: “Què fas aquí? Et vaig dir que no calia que vinguessis més.”
ANNA: “Doncs mira. No t’he fet cas.
Et vaig dir que vindria cada dia després de l’institut
I ho penso seguir fent cada dia.”
S’asseu arrepenjant l’esquena a la porta i deixant el casc de moto a terra.
MARIA: “En serio no tens res millor a fer?”
La MARIA també està arrepenjada d’esquenes a la porta.
ANNA: “Maria, per què no surts i parlem un moment, si us plau.
Portes masses dies aquí a dins.
MARIA: “I tu què saps el que necessito?”
ANNA: “Què et passa? Per què et tanques així?”
MARIA: “Deixeu-me estar tots, ja!”
ANNA: “Crec que necessites ajuda Maria.
No pots continuar així.”
MARIA: “T’ho he dit mil cops! No em passa res!”
ANNA: “Doncs si no et passa res perquè no surts?”
Silenci.
ANNA: “Està tota la classe molt preocupada.”
Silenci.
ANNA: “Maria...”
MARIA: “Tinc por.”
ANNA: “Però de què?”
MARIA: “No ho sé, de sortir, de contagiar-me, del que pensin de mi, que pensin que no estic bé, que m’he tornat boja.”
ANNA: “No has de tenir por. Jo no em separaré de tu.
I el que pensin els altres és igual, de debò.”
MARIA: “No me’n ensortiré d’això Anna.”
ANNA: “I tant que t’en sortiràs!
Jo no permetré que et passi res dolent.
Silenci.
ANNA: “Saps què?”
MARIA: “Què?”
ANNA: “Avui venint casi tinc un accident amb la moto.”
MARIA: “Per què?”
ANNA: “Un gilipolles s'ha saltat un stop...
venia pensant en si m’hagués mort.
En tota la meva família, en tu...
No sé, ha estat raro.
MARIA: “Has de vigilar amb la moto Anna!”
ANNA: “Ja ho sé.”
MARIA: “Em promets que aniràs amb compte?”
ANNA: “És clar!”
Silenci.
La porta s’obre.
Es fan una abraçada.
Comença a sonar una música.
ESCENA 5 - ELABORADA (diversos vestuaris)
1- Fent deures
2- Prenent el sol
3- Maquillant-se
4- Jugant a cartes
5- Fent galetes li tira farina
ESCENA 6 – HABITACIÓ MARIA – INTERIOR / DIA
La MARIA mira el rellotge.
Són les casi les 18h.
Agafa el mòbil.
MARIA: “Ja són casi les 6, no vindràs a veure’m o què?
T’estic esperant.”
S'acosta a la finestra per mirar a fora.
De lluny s’escolta la sirena d’una ambulància.
Torna a mirarel mòbil i truca. Està apagat o fora de cobertura.
L’ANNA surt de l’habitació.
ESCENA 7 – PORTA EXTERIOR – INTERIOR / DIA
Agafa les claus de casa.
MARIA: “Mama! Marxo!”
MARE: “A on vas?”
MARIA: “No ho sé, estic preocupada. La Maria fa més d’una hora que hauria d’haver vingut.
Potser ha tingut un accident amb la moto?
Surt de casa.
ESCENA 8 – PORTA EXTERIOR – EXTERIOR / DIA
La MARIA obre la porta de casa.
La llum del dia l’encega. Surt a poc a poc.
Tot està desenfocat i gira.
La MARIA es mareja.
L'ANNA arriba i l’agafa perquè no caigui a terra.
MARIA: (marejada) “Joder Anna! Em pensava que t’havia passat alguna cosa.”
ANNA: “Ho sento, m’he distret al sortir.”
MARIA: “No m’ho tornis a fer! Estava molt preocupada.”
ANNA: “Però mira! Has sortit Maria!”
MARIA: “Sí, he sortit.” (somriu)
ANNA: “Ho veus. Aquí fora no passa res.
No has de tenir por.”
Silenci.
MARIA: “Gràcies Anna.”
S’abraçen.
"Segons estudis publicats a la revista Journal of Affective Disorders un 65% de la població te simptomes d'ansietat o de depressió deguts al confinament fruit la pandèmia."
--------------------------------------------------------
REPARTIMENT:
Anna: Lucia
Maria: Maria
Mare: ???
--------------------------------------------------------
BLOC 2
GRUP D
ENCADENATS
Negre.
Què passaria si poguéssim veure el virus?
ESCENA 1 – AULA – INTERIOR / DIA
A classe els alumnes escolten l’explicació del professor.
Un ALUMNE 1 està fent un avió de paper amb la mascareta mal posada. Tos.
L'avió queda impregnat de pintura verda.
El llença.
L'avió de paper impacta en el professor.
El professor s’ajup i agafa l’avió tacant-se les mans.
El llença a la paperera.
PROFESSOR: “Es pot saber qui ha sigut?”
Tothom fa silenci.
PROFESSOR: “Molt bé, doncs si no ha estat ningú
avui us quedareu tots sense pati.”
TOTHOM: “Joder, no pot ser. Va, si us plau!”
PROFESSOR: “Ni, si us plau, ni res.
Per a on anavem? Ah sí...
(segueix l’explicació).
Sona el timbre.
ESCENA 2 - SALA DE PROFES – INTERIOR / DIA
El mateix professor està corretgint a la sala de professors.
Entra l'ALUMNE 2.
ALUMNE 2: "Perdona Jordi."
PROFESSOR: "Digués, què passa?"
ALUMNE 2: "És que tenim l'entrega del treball de tecno per dijous i no recordo com s'inseria el gràfic.
PROFESSOR: “Maria, això ho vam explicar la setmana passada a classe.”
ALUMNE 2: “Ja ho sé però es que vaig anar al metge i no vaig poder venir.”
PROFESSOR: "Porta l'ordinador."
L'ALUMNE 2 s'acosta i obre l'ordinador al seu costat.
PROFESSOR: “Mia, has d’agafar l’apartat d’insersió gràfic i el personalites com vulguis.
(mentre parla va prement tecles i
va deixant pintura verda al teclat.)
ALUMNE 2: “Perfecte, molts gràcies.”
PROFESSOR: "De res."
L'ALUMNE 2 surt de la sala de professors.
ESCENA 3 – PATI – EXTERIOR / DIA
Els alumnes juguen amb els petos posats a basquet. Van sense mascareta.
L’alumne 2. Agafa la pilota i tos.
Taca de verd la pilota amb les mans.
ALUMNE 3: "Marc, passa!"
La passa a l'ALUMNE 3.
L’alumne 3 l’agafa i corre botant. Encistella.
L'ALUMNE 3 seu un moment i agafa una ampolla d'aigua.
Torna a jugar mentre veiem l'ampolla plena de pintura verda.
ESCENA 4 – CARRER – EXTERIOR / DIA
En un banc l’ALUMNE 3 està amb amics i amigues.
L’ALUMNE 3 menja una bossa de patetes.
ALUMNE 3: En voleu?
AMIC: “Sí, jo sí, gràcies.” (N'agafa)
MARIONA: "Merci" (N'agafa)
AMIGA: “No, gràcies.”
Es treuen la mascareta per menjar.
AMIGA: “Ei, jo haig de marxar que tinc entrenament.”
AMIC: “Sí, jo també marxo.”
MARIONA: "I jo."
ALUMNE 3: “Tant d’hora marxeu?"
AMIGA: "Sí, l'altre dia ja vaig arribar tard i l'entrenadora
em va fotre bronca."
ALUMNE 3: "Vale, va, anem."
Els amics s'aixequen recolçant les mans sobre el banc per aixecar-se.
El banc està ple de pintura verda.
S’apropa un avi/avia i s’asseu al banc.
Negre.
El més difícil d'aquest virus és que no el podem veure.
Rentat les mans sovint per evitar infectar-te.
Posa’t bé la mascareta.
Respecta la distància de seguretat.
Entre tots i totes ens ensortirem!
REPARTIMENT:
ALUMNE 1 (AVIÓ): Unai
PROFESSOR (AVIÓ I PC): ???
ALUMNE 2 (PC i BASQUET): Lucia
ALUMNE 3 (BASQUET i BANC): Pol
AMIM (BANC): Lucia
AMIGA (BANC): Carlota
MARIONA: Mariona
AVI/AVIA (BANC): ???
PLA DE RODATGE:
BLOC 1: AULA
Data i hora: 12 d'abril a les 11:20h
Escenes: 1 + Frases
Localització: AULA
Personatges: alumnes, ALUMNE 1, PROFESSOR
Material: Pintura verda.
BLOC 2: SALA DE PROFES I PATI
Data i hora: 19 d'abril a les 11:20h
Escenes: 2 i 3
Localització: SALA DE PROFES I PATI
Personatges: Alumne 2 i PROFESSOR
Material: Pintura verda i ordinador portàtil. PEtos i pilota de basquet.
BLOC 3: CARRER
Data i hora: Per determinar (dilluns 26 d'abril o 3 de maig)
Escenes: 4
Localització: Carrer
Personatges: ALUMNE 3, amic, amiga i avi/avia
Material: Pintura verda i bossa de patates.
ESCENA 1 - ERMITA - EXTERIOR / TARDA
Pantalla en negre. Mentre apareixen els crèdits.
S'escolta una sirena de la policía de fons.
Veus de lluny.
ALGÚ: "Merda! La poli!"
ALGÚ 2: "Depressa agafeu-ho tot!"
ALGÚ 3: "Merda, merda! Joder!"
ALGÚ 4: "Corre, va!!"
ESCENA 2 - ERMITA - EXTERIOR / TARDA
la JÚLIA fuig amb el JOAN/JOANA.
Veiem els peus i diveros plans corrent. Porten motxilles.
Finalment s'amaguen darrere d'uns matolls.
JOAN/JOANA: "Joder, ens ha anat d'un pèl."
(Respirant profund)
Silenci.
JOAN/JOANA: "Júlia? Què et passa?"
JÚLIA: "Estic ratllada! No hauría
d'haver vingut, li vaig prometre."
JOAN/JOANA: "Pero que dius?"
JÚLIA: "Al Marc. Li vaig prometer que no vindria."
JOAN/JOANA: "Va tia, "en serio", ara et ratlles amb això?"
JÚLIA: "Pues si, em sento fatal! Ja saps que ell és de risc
i si li passes alguna cosa no m'ho perdonaria mai.
JOAN/JOANA: "Però què li ha de passar?"
JÚLIA: "Jo què sé...
No sé com em vaig deixar convençer, de veritat."
(pensa)
El pla agunata sobre ella.
ENCADENAT.
ESCENA 3 - PATI - EXTERIOR / DIA
Pla general del pati
Pla de més a prop a un grup més reduït. (4 persones)
Persona 1: "Ei, demà ens veiem a l'ermita, no?"
Persona 2: "si, si, veniu tots no?"
JÚLIA: "Jo no crec que vagi."
JOAN/JOANA: "Per què?"
JÚLIA: "Pel Marc. M'ha demat que no hi vagi."
Persona 1: "Què dius? No et pot demanar això!"
JÚLIA: "Ell té diabetis i te una mica de por
de pillar-ho."
Persona 2: "Ja però tampoc pots deixar que et controli la vida, no?."
Persona 3: "Va, vine! No serà el mateix si no vens..."
JÚLIA: "Que va, en serio, li he promès."
JOAN/JOANA: "Però que no passarà res, quina tonteria!"
Persona 1: "Ja... no sé perquè té tanta por."
Veiem a la JÚLIA mentre escolta la conversa. Capbaixa.
Persona 2: "Bueno què? T’animes o què?"
JÚLIA: "Jo que sé... m'ho penso, val?"
Persona 3: "Clar, a més no te perquè enterar-se.
Persona 1: "Nosaltres no li direm res!"
(mentre fa el gest de posar-se una cremallera a la boca)
Sona el timbre.
Persona 3: "Va, anem a classe."
Tots s'aixequen i surten cap a classe.
ESCENA 4 - ERMITA - EXTERIOR / TARDA
Els dos amics segueixen amagats rere els matolls.
JÚLIA: "Sóc tonta! I si algú diu que he vingut?
JOAN/JOANA: "Que vaaaa, qui vols que li digui?"
JÚLIA: "Qualsevol! Joder, l'he cagat!"
JOAN/JOANA: "Ssshhhh, calla, calla!"
El soroll d'una emissora de policia s'acosta i s'allunya.
Els dos amics en silenci.
JOAN/JOANA: "Buah, això ha estat a prop."
(respirant allaugerit)
JÚLIA: "Va, jo piro! Me'n vaig a casa."
JOAN/JOANA: "Que dius? Queda't una estona més."
JÚLIA: "Que no Joan/Joana. Me'n vaig, en serio."
JOAN/JOANA: "Va, passem un moment a veure si encara queda algú."
Els dos surten dels matolls, miren a cada costat i marxen.
ESCENA 5 - BANC - TARDA
Sona una música. "Ribs" de Lorde. El MARC va amb auriculars.
De sobte li arriba un missatge.
MOBIL : "Ei, Marc! A que no saps qui
hem vist aquesta tarda a la festa?"
MARC: "A qui?"
MOBIL: "A la Júlia!"
¿¿¿¿Arriba una foto i ella l'amplia????
MARC: "No pot ser, no m'ho crec."
MOBIL: "No? Doncs vine a comprobar-ho..."
Primer pla del MARC. S'aixeca.
Surt.
ESCENA 6 - CARRER - EXTERIOR / TARDA
El MARC camina pel carrer.
La càmera la segueix per darrere. Segueix sonant la música.
S'atura i veu a la JÚLIA amb el Joan/Joana. Va cap allà.
MARC: "Hola Júlia."
JÚLIA: "Marc? Que fas aquí?"
MARC: (negant amb el cap decebut)
"Vens de la festa, oi?"
JÚLIA: "Marc..."
MARC: "Deixa'm estar."
El MARC marxa.
JÚLIA: "Marc! Un moment!"
El MARC gira la cantonada.
La JÚLIA es queda ratllada.
JÚLIA: "MERDA!! Joder!"
JOAN/JOANA: "Tranquila, no passa res."
JÚLIA: "Que no passa res? Li vaig dir que no vendria.
Això no m'ho perdonarà!"
JOAN/JOANA: "I tant, en uns dies se li haurà passat."
JÚLIA: "No ho crec..."
Silenci.
JOAN/JOANA : "Júlia..."
JÚLIA: "Què?"
JOAN/JOANA: "Si et dic una cosa no t'enfadaràs?"
JÚLIA: "Què passa?"
JOAN/JOANA: “Que... (pausa) estic esperant el resultat."
JÚLIA: "El resultat de què?"
JOAN/JOANA: "D'una PCR."
(li costa dir-ho)
JÚLIA: "Queeeèeee!?"
JOAN/JOANA: "No t'enfadis...
Si t'ho hagués dit no haguessis vingut!"
JÚLIA: "És clar que no hagués vingut!"
JOAN/JOANA: "Va, tia. Ho sento..."
JÚLIA: "Estic flipant! Ves a la merda!!"
JOAN/JOANA: "Però Júlia!!..."
La JÚLIA marxa.
La veiem allunyar-se pel carrer.
ESCENA 7 -CARRER - EXTERIOR / DIA
Es veu al MARC caminant amb la motxilla de l'institut.
La càmera el segueix per darrere.
JÚLIA: "Maaaaarc!"
(des de lluny.)
Arriba fins a on és ell.
MARC: "Què vols?"
(Molest)
JÚLIA: "Marc, no et pots passar la vida evitant-me.
Va, si us plau, perdona'm."
MARC: "Deixa'm estar, en serio, Júlia!"
JÚLIA: "No n'hi ha per tant, no?"
MARC: "Que no n'hi ha per tant? M'ho dius de debò?
Em vas prometre que no hi aniries.
JÚLIA: "Ja ho sé, ho sento... Vaig estar-m'hi només un moment i la resta de la nit només vaig estar amb el Joan/Joana."
MARC: "Saps que tinc diabetis, ho hem parlat mil cops."
JÚLIA: "Et penses que no ho sé?"
MARC: "Jo que sé... el que em fa més mal és que pensava que podia confiar amb tu."
JÚLIA: (molt arrepentida) Volia dir-t’ho, de veritat.
Em vaig equivocar."
MARC: "I tant que et vas equivocar...!"
JÚLIA: "Perdona'm, siusplau..."
La JÚLIA li dona la mà carinyosament.
Ell li rebutja.
De sobte, sona el mòbil.
La JÚLIA mira el mòbil espantada.
JÚLIA: "Merda, joder!" (per a si mateixa)
MARC: "Què passa? Qui és?"
Pausa dramàtica.
JÚLIA: "És el Joan/Joana."
(seriòs)
MARC: "I què? Què passa?"
(Estranyada)
La JÚLIA li ensenya el mòbil.
Al mobil el missatge posa: "Sóc positiu".
Negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada